ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles
L'urbanisme compacte i la conversió de carrers en zona de vianants són models fàcilment aplicables als barris dels centres de les ciutats però és molt complicat estendre’ls als barris residencials…. És molt difícil fer entendre a les persones que volen anar a viure a una zona perifèrica per estar més tranquil·les, per tenir més sensació de comunitat o per tenir un habitatge més gran, que la seva decisió és perjudicial. La solució a aquest atzucac passa per transmetre a tota la ciutadania que l'expansió de la ciutat de manera horitzontal és contraproduent, no només des d'un punt de vista ambiental, sinó també des d'una perspectiva fiscal. O dit d'una altra manera, que els barris residencials són fiscalment deficitaris






22/07/2022

Una vegada s'ha aconseguit fer entrar aquest tema a l'agenda política local, a ningú se li escapa que comença un procés, el de canviar el model urbanístic d'una ciutat, complex i a molt llarg termini. Però tal com diu un proverbi xinès, el moment ideal per plantar un arbre era fa 20 anys, el segon millor moment és ara.....Per tant, cal començar a prendre decisions que permetin avançar cap a l'objectiu, i això és per exemple: frenant l'autorització de nous projectes de desenvolupament urbanístic, introduint mesures de densificació de tots els barris, plantant arbres en els carrers dels barris residencials i invertint en vies de connexió d'aquests barris amb el centre sense necessitat de cotxe.