Resolució PRE/4217/2022, de 22 de desembre, publicada al DOGC número 8830, d’11 de gener de 2023

12/01/2023

La Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, de conformitat amb les negociacions prèvies celebrades pel grup de treball constituït per resoldre les discrepàncies competencials suscitades en relació amb els articles 1, 2, 3, 6, 9, 11, 12, 15 i la disposició transitòria de la Llei 1/2022, del 3 de març, de modificació de la Llei 18/2007, la Llei 24/2015 i la Llei 4/2016 per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge, ha adoptat l'Acord següent, pel qual la Generalitat de Catalunya promourà les modificacions normatives que siguin procedents en cada cas per garantir l'aplicació dels preceptes assenyalats amb la seguretat jurídica necessària d'acord amb els criteris següents.

En relació amb l'article 1.1 de la Llei 1/2022, que dona nova redacció a l'article 5.2.b de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, de manera que el règim disposat sigui conforme amb el conjunt de la normativa estatal i autonòmica aplicable i, en particular, conforme i coherent amb el que disposa l'article 3.1.d de la mateixa Llei 18/2007, i de manera que es derivi que el fet que la propietat de l'habitatge sigui objecte d'un litigi judicial pendent de resolució en els supòsits d'ocupació sense títol constitueix una causa justificativa per considerar que l'habitatge no està buit. I l'anterior, tenint en compte que el concepte de litigi sobre la propietat, d'acord amb l'article 348 CC, inclou també l'acció normativa contra el tenidor i el posseïdor.

En relació amb els articles 2 i 3 de la Llei 1/2022 que, respectivament, modifiquen els articles 41.1.a i 42, apartats 6 i 7, de la Llei 18/2007, de manera que resulti del règim disposat que, en el cas d'habitatges inacabats, fins a l'obtenció de la corresponent cèdula d'habitabilitat, estaran subjectes al que disposa la legislació urbanística, s'aplicarà el règim que estableixen els articles referits al supòsit d'habitatges que ja hagin obtingut la cèdula d'habitabilitat.

En relació amb els articles 1.3, 6.2, 11 i 12 i, específicament, pel que fa a les lletres a i b de l'apartat un de la disposició addicional primera de la Llei 24/2015 i en la seva projecció sobre la disposició transitòria de la Llei 1/2022, que han introduït modificacions en la regulació del lloguer social que estableixen la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, i en la Llei 18/2007, i sobre la base de l'Acord adoptat en aquesta mateixa Comissió el 30 d'octubre de 2018 respecte a l'esmentada Llei 24/2015, de manera que del règim establert en resulti:

Que les modificacions que incorpora la Llei 1/2022 en la regulació del lloguer social no en modifiquin la naturalesa, tal com així ho ha afirmat el Tribunal Constitucional en l'STC 16/2021, de 28 de gener, FJ 5.c (ii), en enjudiciar la norma precedent que ja les recollia.

Que la interpretació de l'STC 5/2019 comporta que la suspensió dels procediments judicials d'execució hipotecària només és procedent en els termes que estableix la normativa estatal. Al seu torn, la interpretació de l'STC 21/2019 determina que la suspensió del desnonament només és procedent mentre els afectats en situació de vulnerabilitat no obtinguin una alternativa habitacional, sigui a través de l'Administració, sigui a través de la figura del lloguer social. En el ben entès que la manca d'oferiment del lloguer social, quan aquest sigui procedent, d'acord amb les STC 28/2022 i 57/2022, no pot condicionar el plantejament de la corresponent acció judicial. En el sentit indicat, els articles esmentats no vulneraran la competència de l'Estat en matèria processal que li reconeix l'article 149.1.6 CE.

Igualment, en el marc d'aquesta interpretació jurisprudencial i, en especial, en la línia de l'STC 16/2018 (FJ 8.b), els articles 1.3 i 6.2 de la Llei 1/2022, que, respectivament, modifiquen la lletra f) de l'article 5.2 i la lletra j) de l'article 124.2 de la Llei 18/2007, delimiten la funció social de la propietat i els efectes del seu incompliment. Tots dos preceptes s'han dictat en exercici de les competències substantives de la Generalitat en matèria d'habitatge ex article 137.1.a) EAC, que, al seu torn, inclouen la competència sancionadora.

Que, en relació amb els articles 11 i 12 de la Llei 1/2022, resulti que reglamentàriament es fixi i reguli l'obligació dels beneficiaris del lloguer social d'acreditar el manteniment de les circumstàncies econòmiques que justifiquen la seva condició de beneficiaris del lloguer social.

En relació amb l'article 9 de la Llei 1/2022, que modifica l’article 5.9.b de la Llei 24/2015, totes dues parts coincideixen a interpretar que la definició de gran tenidor d'habitatge que aquest precepte conté és coherent amb la del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s'adopten mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19. Tot això, sense perjudici que la Generalitat impulsi una regulació reglamentària a l'efecte d'establir la connexió necessària per aplicar les mesures que escaiguin i, a aquest efecte, determini que el gran tenidor ha de ser propietari de, almenys, un habitatge en el territori de Catalunya.

En relació amb l'article 15 de la Llei 1/2022, que modifica els apartats 2.b, 4 i 6 de l'article 15 de la Llei 4/2016, de manera que del règim final en resulti que:

Partint de l'Acord adoptat en aquesta Subcomissió, de 30 d'octubre de 2018, els apartats 2.b i 6 de l'article 15 de la Llei 4/2016 s'ajusten a la doctrina del Tribunal Constitucional.

La modificació introduïda a l'apartat 4 de l'article 15 de la Llei 4/2016, que estableix l'aplicació de l'article 49.3 del text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana —TRLSRU—, tal com resulta de la interpretació sistemàtica de tota la normativa aplicable, s'adeqüi i respecti els límits que deriven de les condicions bàsiques dictades per l'Estat a l'empara de l'article 149.1.1 CE i, en particular, el que estableixen els articles 1 i 3.4 TRLSRU, en la mesura que el citat apartat desenvolupi una actuació encaminada a garantir el dret dels ciutadans a gaudir d'un habitatge digne i en atenció al fet que el sòl residencial està al servei de l'efectivitat del dret esmentat, en els termes que disposi la corresponent legislació urbanística.

Tot això, sense perjudici que l'Administració i la persona titular de l'habitatge puguin convenir l'adquisició de l'habitatge o el seu ús temporal lliurement i per mutu acord per destinar-lo al lloguer social en el termini de tres mesos, supòsit en el qual conclou el procediment d'expropiació que s'hagués iniciat i la cessió es converteix en amistosa.

En tot cas, l’Acord té caràcter parcial i no es refereix a la lletra c de l'apartat un de la disposició addicional primera que s'afegeix a la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, en la redacció donada per l'article 12 de la Llei 1/2022, del 3 de març.