Més de 260 tècnics i electes locals participen avui en la sessió que la Federació de Municipis de Catalunya celebra del Seminari de Dret Local. En aquesta ocasió, el debat s’ha situat en com es gestiona i regula el padró després de les noves instruccions de l’Estat, les dificultats en l’empadronament, el control dels contractes, l’aplicació de la intel·ligència artificial en l’administració local i els problemes que generen la sobreocupació i l’infrahabitatge






10/02/2023

Dins dels ‘Espais de Diàleg El Dret i El Revés’ Pepa González Lara, defensora de la Ciutadania de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, i Federico Vidal Grases, ex jutge del Contenciós Administratiu, en la ponència ‘L’empadronament com a porta d’entrada als drets’, han explicat com s’ha de regular i gestionar el padró a la llum de les noves instruccions estatals de 2020 i de la STS de 2022, concretament exposant el criteri que es va seguir per resoldre un cas concret d’un ajuntament. La reflexió final ha estat en el sentit que el padró municipal no és un instrument per restringir el dret de residència a persones que es consideren "indesitjables”, citant en aquest sentit als okupes, màfies, estrangers no legalitzats i per tant sense documentació, persones en situació d'exclusió social, refugiats, captaires, etc., indicant que la lluita contra el delicte d'okupació correspon a la policia i als jutjats i la lluita contra les situacions de desigualtat social correspon l'administració prestacional, en la qual intervé també l'ajuntament però en cap cas a través del padró, que com han dit no pot ser un instrument per al control de la població.

A continuació, per parlar de la fiscalització i el control financer dels contractes i la gestió dels serveis públics, ens acompanya Maria Petra Saiz Antón, interventora de l´Ajuntament de l´Hospitalet de Llobregat. En la seva ponència explica quin és el marc integral del control intern en el sector públic i les responsabilitats, les formes de gestió dels serveis públics, les fases i modalitats de la funció interventora i alguns expedients de contractes, entre d’altres.

Finalment, en el grup de treball sobre personal, règim jurídic, hisenda i serveis, Sara Aguilar Ricart, cap del Servei del BOPBiPO, parla sobre la intel·ligència artificial aplicada a la gestió pública local, concretament el cas del CIDO (Cercador d’Informació i Documentació Oficial) de la Diputació de Barcelona i la seva extensió a altres àmbits. I al grup de treball sobre ordenació del territori, urbanisme i habitatge, medi ambient, serveis i béns públics, Leonor Baeza Pastor, lletrada consistorial de la Direcció de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona, explica algunes situacions anòmales de l’habitatge, concretament en sobreocupacions i infrahabitatges.