ODS número 2: Fam Zero, ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 12: Consum i Producció responsables

Un estudi recent de la Fundació Ellen MacArthur, una organització britànica sense ànim de lucre dedicada a promoure l'avenç cap a economies més equitatives i sostenibles, evidenciava els elevats costos ambientals dels actuals sistemes d'aprovisionament urbà d’aliments. De fet les dades de l'estudi posaven de manifest que al voltant d'una quarta part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle es poden atribuir directa o indirectament a la indústria agroalimentària






27/02/2023

Per tal de trencar l'actual model d'alimentació urbana, de configuració lineal (els aliments es transporten de les zones d'agricultura a gran escala cap a les metròpolis i els residus resultants es traslladen després als abocadors), es proposa avançar cap a solucions circulars que permetin estructurar sistemes d'alimentació locals el màxim d'autosuficients: l'agricultura urbana, l'agricultura hidropònica o l'agricultura periurbana podria subministrar bona part dels aliments urbans, caldria reduir al màxim el desaprofitament alimentari i els residus resultants s’haurien de reaprofitar com a fertilitzants, per generar bioenergia o en la indústria farmacèutica

D'aquesta manera, a banda de reduir la dependència de les multinacionals alimentàries i d’abaratir la cistella de la compra, s'evitaria la generació de 4.300 milions de tones de CO2 (aproximadament l'equivalent a treure 1.000 milions de cotxes de la carretera), s'estalviarien uns 450 bilions de litres d'aigua, i se salvarien 15 milions d'hectàrees de terra de la degradació. I també s'obtindrien beneficis econòmics i laborals: aquest sistema circular podria generar fins a 2,7 bilions de dòlars, i crearia oportunitats d'ocupació en diversos sectors i nous models de negoci.