ODS número 3: Salut i Benestar
La planificació urbanística i territorial té un impacte molt directe sobre la salut i el benestar dels ciutadans urbans ja que crea les condicions que la poden afavorir o perjudicar: la qualitat de l'aire, la qualitat de l'aigua, l'accés als equipaments sanitaris, el model de mobilitat, els aliments que consumim, la qualitat dels habitatges, la seguretat viària, etc.






15/04/2021

És important, doncs, que la prevenció de malalties, la promoció d'estils de vida saludables i l'equitat en l'accés a la sanitat siguin variables que es tinguin en compte a l'hora de prendre decisions en matèria urbanística, i això requereix: preveure la reserva dels espais adequats per a la construcció d'equipaments públics sanitaris i esportius, protegir els espais naturals, minimitzar l'exposició dels ciutadans a la contaminació, facilitar l'activitat física, mantenir i fomentar l'agricultura periurbana, optar per models de ciutat compactes, tenir en compte la vulnerabilitat als efectes del canvi climàtic, planificar parcs i espais públics de qualitat, ampliar la xarxa de carrils bici, dissenyar rutes escolars segures, garantir l'accessibilitat amb transport públic en tots els projectes de desenvolupament, etc.

Però com podem incloure aquesta dimensió en uns processos de presa de decisions, com són els urbanístics, que tradicionalment estan focalitzats en altres aspectes (tècnics, ambientals, socials, estètics, de seguretat, etc.)?
 
Per tal d’integrar-la de manera efectiva i sistemàtica la guia recomana: 1) incloure professionals mèdics i experts en l'equip de treball, 2) incorporar indicadors i evidències sobre aquesta matèria en totes les fases del procediment, i 3) donar veu a la ciutadania durant el procés de planificació i disseny de polítiques urbanístiques.