ODS número 1: Fi de la Pobresa i ODS número 3: Salut i Benestar
Les xifres demogràfiques parlen per ells mateixes sobre el present i el futur del fenomen de l'envelliment: el 2038 es preveu que a l'àmbit metropolità hi hagin més d'1,3 milions de persones de més de 65 anys, un 47% més que el 2018. Representarà el 25% de la població total metropolitana. El nombre de llars amb persones grans al front passaran de 570.000 a 840.000, un 36,6% de totes les llars metropolitanes






29/07/2021

La inèrcia temporal de les cohorts comportarà que arribin llars amb hipoteques o lloguers amb contractes de mercat per sobre dels 65 anys. Les persones grans vivint en llars propietàries sense pagaments baixaran del 81% al 69% el 2038.

És evident, doncs, que l'envelliment, com a fenomen amb múltiples arestes, és un dels canvis demogràfics que més impacte tindran en el futur. Això farà que la definició de l'agenda política i el disseny de les polítiques públiques hauran de contemplar el canvi de necessitats d'una població amb un fort increment de la proporció de persones d'edat avançada cosa que, a la llum dels resultats de l'informe publicat a desembre de 2019, implicarà donar resposta a 4 reptes principals:

1. - Fragilitat familiar: l'envelliment progressiu de la població comportarà la intensificació de la tendència a la independència familiar de la gent gran. Això farà que una part molt significativa de la població viurà sola en edats avançades i, per tant, que la demanda de serveis específics per aquesta població (ajuda a domicili, habitatge tutelat, etc.) creixi en la mateixa intensitat.

2. - Inestabilitat de la tinença: serà un nou eix de preocupació de les polítiques públiques socials, ja que hi haurà un increment significatiu de la gent gran que viu en lloguer o està acabant de pagar hipoteca.

3. - Sobreesforç econòmic. El sobreesforç econòmic per l'habitatge es combinarà, en alguns casos, amb pensions molt justes. Caldrà tenir, doncs, en compte que el binomi d'una pensió segura en un habitatge pagat ja no estarà assegurat.

I, 4. - Problemes de mobilitat personal en habitatges mal equipats: aquesta és una de les dimensions que pot ser més susceptible de canvis ja que l'estat de salut de la població pot millorar en un termini mig gràcies a innovacions mèdiques (tractaments per als problemes cognitius en estadis inicials) o al nivell de salut intrínsec de la població (arribada de generacions menys afectades per carreres professionals de risc laboral).