ODS número 10: Reducció de les desigualtats
Interessant vídeo que explica les estratègies que es poden aplicar a nivell local per tal de gestionar la creixent diversitat social, des d'una perspectiva de respecte als drets humans, a la dignitat de les persones nouvingudes (que no només són víctimes, sinó que també són pares/mares, estudiants, treballadors, emprenedors, etc.), de reducció dels riscos i d'aprofitament dels beneficis que pot aportar la multiculturalitat a les societats europees






07/10/2019

Per aconseguir aquests objectius, el Consell d'Europa aposta pel "Model d'integració intercultural"; aquest model parteix de la base que cal impulsar un procés bidireccional en el marc del qual tant els ciutadans de la societat d'acollida com els nous residents estan disposats i interessats a interacturar, comunicar-se, teixir relacions de confiança i desenvolupar un sentiment de pertinença. Per impulsar aquest procés cal que els governs locals creïn els espais i les oportunitats per possibilitar la convivència i les interaccions.

El model també posa el focus en la importància de l'empoderament individual: més que generar una relació de dependència, cal crear les condicions perquè els refugiats recuperin el control de les seves vides tant a nivell laboral, com d'habitatge, com a nivell econòmic, etc. Un element clau per facilitar aquest empoderament és l'adaptació dels serveis públics municipals a les necessitats (lingüístiques, culturals, etc.) d'unes societats cada vegada més diverses.

Les evidències internacionals han posat de manifest que un valuós instrument en aquest tipus de processos d'integració és l'establiment d'acords de col·laboració a nivell local amb associacions i organitzacions de la societat civil, específicament aquelles que representen o que treballen amb minories ètniques. Acords de col·laboració que han d'anar més enllà de les meses de diàleg o dels grups de treball, esdevenint espais de cocreació i de participació en la presa de decisions.

Finalment també cal destacar la importància del lideratge dels governs locals en la positivització del pluralisme cultural, a través d'un enfocament multidimensional que impulsi: polítiques públiques transversals, mecanismes de gestió de les desavinences i accions simbòliques.

Els exemples de 3 ciutats europees posen de manifest les potencialitats d'aquest tipus d'estratègies, no només en termes de cohesió social sinó també de desenvolupament local:

- La ciutat d'Erlangen (Alemanya) va establir un acord amb l'empresa Siemens per oferir contractes de pràctiques de 6 mesos als refugiats que inclouen cursos de llengua alemanya i cursos d'introducció a la cultura autòctona.

- La regió de Reggio Emilia (Itàlia) ha impulsat un sistema integral de protecció per als exiliats i refugiats que inclou un servei d'acollida, l'oferta de cursos de llengua italiana i de reconeixement de les competències professionals, i l'atenció a les necessitats familiars.

- La ciutat de Bergen (Noruega) ha implementat un programa d'integració de 2 anys de durada en el marc del qual s'ofereixen: un subsidi i l'accés a cursos de l'idioma autòcton, a serveis de qualificació laboral, al sistema educatiu ordinari i a suport psicològic.