ODS número 11. Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 16: Pau, Justícia i Institucions Sòlides

Tot i que les àrees metropolitanes són un nivell d’administració que gestiona cada vegada més competències que estan estretament associades amb la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes, el concepte d’eleccions metropolitanes és quelcom que, de moment, ens sona molt estrany
En canvi a Europa hi ha moltes àrees metropolitanes en les que la ciutadania ja fa anys que escull directament els seus representants






12/06/2023

Quines característiques presenten aquestes eleccions metropolitanes? Per esbrinar-ho el text explora les similituds i diferències de models electorals en àrees metropolitanes de França, Alemanya i el Regne Unit.

A partir d’algunes característiques dels sistemes electorals metropolitans analitzats, com per exemple, quin és l’òrgan que s’elegeix directament, la família electoral o tipologies de circumscripcions… L’informe ho resumeix en una classificació de quatre models electorals metropolitans:

1.Presidencialisme metropolità: àrees metropolitanes on només l’alcalde metropolità és d’elecció directa.

2.Parlamentarisme metropolità localista: àrees on el Consell s’elegeix a través del vot en els municipis i els consellers metropolitans són alhora regidors municipals.

3.Parlamentarisme metropolità consolidat: àrees on el Consell s’elegeix de manera independent dels municipis, per exemple, amb circumscripcions pròpies, i alguns consellers tenen mandat únic.

4. Govern metropolità integral: àrees on tant l’alcalde com el Consell són d’elecció directa.

Si bé la figura de l'alcalde metropolità d'elecció directa ha centrat els debats al voltant de la democratització dels governs metropolitans, realment no es tracta del model més estès. A l'entorn europeu, el consell metropolità és l'òrgan d'elecció directa més comú, en alguns casos conjuntament amb l'alcalde (GLA i Hannover). Només les Combined Authorities angleses tenen un model d'alcalde metropolità.

Però més rellevant que l'arquitectura de govern és la influència real del món local en els sistemes de govern i electorals metropolitans. L'existència de models que afavoreixen la representació local als òrgans de govern metropolità i d'altres que propicien la representació metropolitana autònoma demostren concepcions diferents de la governança metropolitana. D'una banda, els models que prioritzen l'escala local es podrien emmarcar en una concepció de la governança metropolitana que, si bé es basa en la cooperació municipal i el respecte al principi d'autonomia local, el metropolità s'entén com un nivell de govern supeditat al municipal i, per tant, depenent dels interessos locals. En canvi, aquells models que afavoreixen la representació metropolitana avancen cap al reconeixement de l'escala metropolitana com un espai polític autònom i cap a un millor encaix entre la ciutat funcional i les polítiques que s'hi desenvolupen.

Sigui com sigui, en un moment d'expansió demogràfica i competencial de les àrees metropolitanes, el debat i l'avenç del coneixement en aquest camp ha de donar suport al desenvolupament de dissenys institucionals que uneixin la provisió efectiva de serveis amb el reforçament de la legitimitat democràtica.