ODS número 1: Fi de la pobresa i ODS numero 10: Reducció de les desigualtats
Des de fa molt de temps sabem que la pobresa de les nostres comunitats era un greu problema però també és cert que, exceptuant alguns moments durant la crisi anterior, no eren situacions alarmants. Però la nova crisi ha canviat del tot el decorat
La crisi del coronavirus ha provocat que per a moltes famílies la manca de menjar sigui la seva necessitat més peremptòria. Organitzacions com Càrites han hagut de reorientar part de la seva acció per intentar mitigar aquesta situació, i el seu primer objectiu ha passat a ser que moltes famílies no passin gana. Especialment delicat, com hem pogut llegir a la premsa, ha estat el cas dels nens que mantenien un cert equilibri nutricional gràcies als menjadors escolars i que, en quedar tancats, han vist com desapareixien part dels seus àpats diaris






28/04/2021

Però, a més, aquestes mancances s'han combinat amb un nou tipus de pobresa tant o més important: la digital. Molts pobres ho seran més perquè quedaran al marge de les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. El primer senyal d'alarma l'hem tingut en l'àmbit escolar, quan hem comprovat que molts nens no poden seguir les escasses activitats digitals que els proposen els seus mestres per falta de mitjans i de l'entorn necessari. La segona la tindrem en l'ocupació; de fet, diversos estudis recents revelen que la manca de capacitats digitals és el tercer element que millor explica per què una persona no troba feina, després del temps en situació d'atur i de l'edat. Podem aventurar, doncs, que en els propers estudis aquest factor guanyarà posicions.

És possible que aquesta emergència digital sigui més difícil de combatre que l'alimentària. És menys explícita i requereix més sofisticació (eines, connexió, formació ...), però en un context de presencialitat cada vegada més reduïda i de protagonisme creixent de les activitats "a distància”, és d’importància cabdal per preservar la cohesió social que totes les administracions es conjurin per lluitar contra la bretxa digital. Per això és necessari que, a més de garantir l'accés a l'energia i al menjar, els dispositius mòbils i l'accés a Internet passin a formar part de les polítiques socials com a "subministrament" bàsic.