Aquestes pràctiques són:

- Incloure objectius (concrets, mesurables i realistes) i indicadors de resultats en les estratègies de biodiversitat.

- Tenint en compte que les intervencions en aquesta matèria requereixen la col·laboració entre administracions (entre municipis o entre diversos nivells d'administració) és imprescindible delimitar bé els rols i les responsabilitats.

- Integrar la protecció de la biodiversitat en totes les polítiques climàtiques, ambientals i de desenvolupament rural.

- Alinear el disseny dels pressupostos públics i la regulació urbanística amb els objectius de biodiversitat.

- Optar sempre que sigui possible per infraestructures naturals.

- Implantar sistemes d’etiquetat i de certificacions per promoure comportaments empresarials més responsables.

- Adoptar un enfocament cooperatiu amb els actors del territori (organitzacions comunitàries, associacions d'agricultors, entitats sense afany de lucre, sector empresarial, sector de l'economia social, etc.).

- Idear noves fonts de finançament innovadores per al manteniment de la biodiversitat com per exemple taxes per l'accés als espais naturals, pagament per serveis ecològics, explotació de la biomassa per generar energia, etc.

El Pla de Biodiversitat de París (2018-2024), l'Estratègia per a la Biodiversitat d'Occitània, el Pla d'Acció per a la biodiversitat d'Edimburg (2019-2021) o el Grup de Treball per al Pla d'Acció de la Biodiversitat de Glasgow són exemples d'estratègies que han posat en pràctica aquestes recomanacions i que demostren el paper cabdal de l'acció subestatal i integrada en aquesta matèria.